“En Roy no estava tan
rígid com abans. El sac de dormir era a terra, mullat i cobert de floridura
blanquinosa fins i tot per la part de fora. En Jim va provar d’agafar-lo per la
punta, però no en va ser capaç i va fer una passa enrere. Sabia que l’havia
d’enterrar.”
En Roy i el seu pare
no tenien una relació gaire estreta i intenten reconduir-ho anant a viure tot
un any a una illa deserta del sud-est d’Alaska. Fins aquí, tot fantàstic, però
un cop a l’illa les coses no van tan bé com semblava. En un lloc inhòspit i
solitari, pare i fill s’imposen unes normes de convivència extremes, tant, que
ni ells mateixos poden suportar. El pare recorda la seva dona i la seva filla,
que són a més de 3.000km. de la maleïda illa i poc a poc es va tancant en si
mateix, deprimint-se, no fent res, oblidant el nen i oblidant la vida. En Roy,
desesperat en veure el seu pare així, intenta tirar endavant, fins que un dia
prem el gallet de la pistola i acaba amb tot. Això només és el
principi de la desgràcia d’ en Jim. Embogit, agafa el cos inert del seu fill i
recorre tota l’illa buscant ajuda. Quan
per fi uns guardacostes el veuen, no es creuen la versió inversemblant del pare
que va repetint : “Roy,Roy,Roy”.
I per impossible que sembli, ja a la ciutat, les
coses es torcen encara més.
El que m'ha cridat més l'atenció ha sigut la forta relació entre pare i fill. En Roy lluitava amb totes les seves forces per intentar que el seu pare no es rendís i continués endavant, però veia com davant seu, el seu pare que havia sigut el seu heroi durant tants anys, es convertia en una persona sense fe xxxx. I en Jim, que veia com se li acabaven les forces i feia el possible per fer de bon pare i no deixar mai en Roy.
Aurora Granyén, 3r ESO
