EL DIARI LILA DE LA CARLOTA, Gemma Lienas

Una noia de 14 anys rep un regal que canvia la seva visió del món: un diari. Decideix abocar-hi les injustícies que pateixen les dones, les situacions masclistes que es veuen dia a dia, com és el món laboral quan hi ha diferències... S’adona que el masclisme es dóna fins i tot en aquells que té més propers. El seu diari arriba a més gent perquè hi hagi igualtat entre sexes.

El llibre m’ha agradat molt, no pel que explica, perquè són situacions injustes que no haurien d’agradar a ningú, sinó per com explica els fets. Són fets que veiem diàriament però que no hi parem atenció. No m’he avorrit en cap moment, ja que cada pàgina m’ha aportat alguna cosa diferent.

Ivet Cano Boada, 3r ESO

UNA CASA A LA VORA DE L'ESTACIÓ, Maria Àngels Gardella

L’Honorat, un adolescent que ho suspèn tot, s’enamora de l’Helena, la filla de l’alcalde. Per declarar-li el seu amor té un pla, que està segur que farà que la noia s’enamori d’ell. Arriba a la ciutat un personatge peculiar que no farà que aquest pla s’aturi.

Aquesta novel·la no m’ha agradat especialment. La història en sí no m’ha mantingut intrigada, era maca, però al tancar el llibre no em deixava amb ganes de continuar. Tot i això, la recomanaria a aquells que els agraden les històries d’amor de joventut i el que això comporta.

Us deixo amb un fragment del final de la novel·la, que m’ha agradat molt:

“Era tan incomparablement bonic volar! Tot es tornava tan petit , tan insignificant, des del cel! Que petita que era la seva ciutat des de l’aire!... I les vies del tren i l’estació eren ben bé com una joguina del dia de Reis."

Ivet Cano 3ESO B

EL GUARDIÁN INVISIBLE, Dolores Redondo

"Una fuerza maligna telúrica y ancestral parecía haber marcado los cuerpos de aquellas casi niñas con la ropa rasgada, el vello púbico rasurado y las manos dispuestas en actitud virginal."

"La atmósfera cálida de la casa de la tía Engrasi dissipó los retazos de invierno que traía adheridos al cuerpo como viajeros indeseables. El olor de la leña en la chimenea, las gruesas alfombras que taìzaban el suelo de madera acogían a Amaia una vez más."

Sorprèn la força de la investigadora, Amaia Salazar i alhora la seva vulnerabilitat.

Dolores Redondo crea una tensió narrativa extraordinària en aquesta novel·la, que fa que no puguis deixar de llegir. M'ha agradat també el rerafons costumista del Valla del Baztán, i la història personal de la protagonista.

Molt recomanables. A l'espera del tercer llibre que ha de concloure la trilogia.