Aquesta és de les poques novel·les que realment transmeten.
L’escriptor aconsegueix que durant i després de la lectura reflexionis sobre el
que has llegit al llarg d’unes 200 pàgines.
La Hazel és una adolescent amb càncer que és obligada a anar
a un grup de suport per a malalts de càncer. Allà coneix un noi que va tenir aquesta malaltia, qui canvia la seva vida completament. La seva relació és única,
tendra... Els personatges són especials, la Hazel és molt valenta i forta. L’Augustus
és un noi intel·ligent, bon amic...
Tot i que els protagonistes són malalts de càncer o personatges que han patit aquesta malaltia, això no
és el fet principal de la novel·la. El que sí que ho és és l’amor dels
protagonistes, la manera de veure la vida, la seva lluita pel seu petit infinit,
la por a l’oblit...
És un llibre trist, tot s’ha de dir, però també hi ha
moments feliços. Tots, però, comparteixen el mateix: et fan pensar. Cal afegir
que en un principi no vaig voler llegir-lo, perquè pensava que un tema com
aquest era massa delicat, però no em penedeixo gens d’haver-ho fet, i si encara
no sabeu si llegir-lo, us animo a gaudir d’aquest llibre.
No està escrit a les estrelles no et deixa indiferent, al contrari, et fan
venir ganes de tornar-lo a llegir. I si el llegiu i teniu ganes de més, el 22
d’agost s’estrena la pel·lícula a Espanya.
Us deixo amb una frase del llibre:
"El món no és una fàbrica de concedir desitjos."
.
Recomanaria la novel·la a tothom qui realment li agrada
llegir.
Ivet Cano Boada 3 ESO B
Ivet el teu comentari sobre el llibre m'ha agradat molt, transmets els secrets del llibre, i et fa sentir la importància d'aquest llibre: tinc ganes de llegir-lo.
ResponEliminaAquest llibre a mi em va agaradar molt, un dels meus preferits, sincerament és una història preciosa i es gairebé impossible llegir-lo sense treure una llàgrima. Ès una història de càncer però que no va de càncer. I per molt trist que sigui el llibre també et dona una sensació de felicitat.
ResponEliminaÉs veritat que és un llibre trist però t'enganxa de tal manera, que entres en la història com si fossis un personatge més. La història d'amor entre HAzel i l'Augustus, crec que és la que tota noi i noia voldria tenir. Toca de molt a prop la malaltia, el càncer, i l'agafa d'una manera que t'adones del que fa passar als familiars i amics. Però el tema principal no és pas el càncer, sinó l'amor de veritat, pur i doç. I la pel.lícula també és fantàstica!
ResponElimina