El mal de Gutenberg

Autor: Jesús Carazo

Després  que els investigadors del Ministeri vinguessin a fer unes proves als alumnes d’aquell institu,t res no  va ser el mateix. Quan els estudiants van obtenir els resultats, automàticament es van separar en dos grups: Els que tenien el “ Mal de Gutenberg” i els que no. Aquests primers, eren els alumnes que sota cap concepte es posarien a llegir un llibre, primer, que els matessin! Al començament, tot semblava una broma passatgera i els professors no es capficaven massa si els alumnes aquell dia no volien fer classe perquè no entenien el tema o perquè s’estimaven més escoltar amb pèls i senyals la vida d’un famós poeta. Tots s’excusaven dient que tenien el Mal de Gutenberg, i que havien de tenir en compte que no podien seguir les classes com fins ara. Exigien cada vegada amb més ímpetu que es substituïssin els llibres i llibretes per vídeos i pel·lícules, ja que així no es cansaven  tant i els entrava tot més fàcilment. Va arribar a tal punt la bogeria que tots els afectats amb aquesta malaltia es van revoltar contra l’equip docent i els van obligar a posar per regla general que era obligatori posar als alumnes una pel·lícula a la setmana.  La resta d’alumnes, veient que això no podia ser bo de cap manera, intentaven reconduir la situació i que tot tornés a la normalitat, però no era tan simple..

Don Ramon era un home senzill, que estimava molt la llengua i que cada cop estava més fet pols per els aconteixements recents. Va reunir els pocs alumnes que no tenien aquest mal i els va implorar que fessin alguna cosa,tot el possible per salvar l’institut. Però les masses tenen molt poder i, aquell professor que s’aferrava als llibres amb les ungles i les dents, va ser la primera víctima dels “Gutenberg”.

                                                                                                            Aurora Granyén, 3rA